26 de junio de 2006


El sábado por la mañana murió Joaquim Jordà. El hombre-genio cascarrabias, de una lucidez extraña i abrumadora dejó concluida la que ya es, contra su voluntad, su última película, una reflexión íntima y arriesgada sobre los modos de ver, sobre la enfermedad, su enfermedad.
Además de ofrecernos un montón de imprescindibles películas, en las que afrontó con su característica valentía esos temas de los que nadie quiere oir hablar, Joaquim nos deja impregnados de esa forma de enfocar la creación y, porque no, la vida, que nutrirá a muchos de los y de las jóvenes cineastas. Aquellos que afortunadamente pudieron conocerle, echarán de menos al gran seductor de voz gruñona pero amable, con sus consejos sabios, su determinación, su inteligencia y su sinceridad.

Como escribió Isaki Lacuesta ayer en La Vanguardia,

I una flota de criatures
desquiciades a la infància
a la carne de reformatorio,
avui queden sense pare;
per ell tots eren fills seus.
Fills alegres i agraïts,
que robaven però estudiaven,
que es drogaven però llegien,
petits quinquis que amb el temps
podien fer una gran carrera.
Avui ha mort aquell bon home
que es va fer estimar pels necis
i per dones de moral
més que discreta i els camells
i els advocats. .
Que oferia alcohol als pobres
i regalava gavardines
als vells exhibicionistes
i donava droga als nens
sense interès. sin interés.
I és la nana del mecenes
del mecenes de l'Antònio
nana del descans.
Nana de l'Antonio, Albert Pla

Fallece Joaquim Jordà, director de cine documental, kinoki

3 comentarios:

DClic.post dijo...

eres capaz de traducir al Sr. Plá?

DClic.post dijo...

Pues sí, las laias escriben sobre Jordá.

DClic.post dijo...

he intentado poner la traducción pero ha quedado una guarrería. de verdad no se entiende? venga, mujel.